Conclusions
En les diferents entrevistes trobem tot tipus de resposta. Gent que ha treballat en molts llocs i ha vist tot tipus de situacions, de desigualtat o equiparats, tant de sou com de places de feina, i altres que no.
Veiem com les noies es decanten més per la diferència de gènere, és a dir, veuen més aquestes desigualtats, potser perquè estan reflectides en elles o formen part d'elles. Els homes, en canvi, no troben tan gran aquesta diferència, alguns fins i tot, creu que en el sector audiovisual això no es nota tant, que és un sector bastant igualat, quan, gràcies al nostre treball, hem vist que això no és això.
Alguns creuen que la diferència és vinguda pels estereotips o els anys de masclisme passat, uns creuen que és a causa del fet que la dona tendeix a crear una família i agafar una baixa de maternitat més llarga que els homes, també ens trobem casos que diuen que les dones no són preses tan seriosament com els homes, no imposen tant; altres creuen que aquesta disparitat va minvant amb el llarg del temps, ja sigui perquè, cada vegada som més conscients que no som diferents, o perquè qualsevol pot fer la mateixa feina.
Veiem com en el sector de la psicologia, sexologia, salut o de l'ensenyança la majoria són dones, tot i així, els alts càrrecs segueixen tendint a ser mascles. Això ve donat per l'ensenyament, com ens diu l'Helena, ens ensenyen a relacionar-nos i parlar més obertament que els homes.
En l'àmbit físic veiem com segueix sent rebutjada una sona vella que no pas un home, i la societat ens imposa aquest sentiment i pensament. Per aquest motiu, les actrius es retoquen molt més que els homes, un home a l'edat que sigui pot ser atractiu amb les seves arrugues i les seves canes, com George Cloony, en canvi, una dona ha de seguir tenint la pell tersa i una figura d'infart per seguir-la tractant de la mateixa manera i que sigui aconseguint papers importants per a representar.
El fet que les dones es quedin embarassades i hagin de recuperar el seu físic ràpidament és un altre clar exemple del masclisme que seguim sofrint.Tractant de la vestimenta també trobem sexisme, les dones si van vestides amb escots i faldilla sembla que vulguin provocar, quan únicament es vesteixen, això no li podem dir a un home perquè sempre portarà pantaló i no té pits que es puguin insinuar amb un escot.
Per concloure, veiem que, segons l'entrevistat es decanta més per la seva feina, el món on viu i les relacions que ha tingut, altrament veiem com els homes tendeixen a no veure tant les desigualtats com les dones, segurament perquè no les pateixen. Aquest fet no hauria de ser així, no poden no conèixer la realitat perquè llavors no evolucionarem.