Helena Galé, sexòloga i col·laboradora d'El pis d'estudiants

 

 

1- Treballes o col·labores en altres projectes on aquesta desigualtat també existeix?

 

No, a l'empresa on treballo som la gran majoria dones... De fet, de 26 persones hi ha 3 homes, tot i que un d'ells és el cap.

També treballo molt a institituts i escoles, i la gran majoria de professionals en aquests centres són dones.

 

 

2- Per quin motiu penses que hi ha aquesta desigualtat?

 

En el meu cas, crec que hi ha més dones perquè treballo en  l'àmbit de la psicologia, la sexoligia i la promoció de la salut, àrees clarament preferides per les dones. Penso que això té a veure amb qüestions biològiques (tenim un cervell més empàtic, tenim més facilitat per comunicar-nos, diem el triple de paraules que els homes...), i amb qüestions culturals (ens entrenen més des de petites per parlar de les nostres emocions, per esforçar-nos en cuidar als altres, etc).

 

 

3- En l'elecció dels col·laboradors/es, ha estat casualitat que hagin escollit més homes que no pas dones?

 

Crec que en el cas de "El Pis d'Estudiants" ha estat casualitat, no m'ho he pres mai com una mostra de desigualtat de gènere. De fet, potser el que més destaca de la platilla del programa és la proporció d'homes homosexuals envers els heterosexuals! I penso que aquesta diferència es donarà cada cop més en l'àmbit audiovisual.

 

 

4- La  dona no és només que ocupi menys llocs laborals importants, sinó que els diners que guanyen no estan a la mateixa proporció que els de l'home. Per quin motiu creus que és degut?

 

Perquè encara arrosseguem un masclisme bestial! No hem avançat tant com voldriem, i les dones encara tenen menys valor que els homes en una societat com la nostra. Si un home guanya més dineres perquè té un càrrec més alt o treballa més hores, s'enten la diferència de sou (després caldrà veure perquè té aquest càrreg de més responsabilitat). Però cobrar més per fer la  mateixa feina, és un atac clar a l'esforç de les dones.

Recordo que quan era nena i adolescent, tothom ens deia que erem iguals: a l'escola, els meus pares, alguns contes... Però al créixer, vaig adonar-me que no era cert: les noies de la meva edat segueixen trobant-se injustícies molt semblants a les de les seves mares (tenir la major part de responsabilitat al tenir un fill/a, assolir les tasques de casa, no poder expressar la seva sexualitat, etc).

 

 

5- Creus que avui dia la dona segueix ocupant menys llocs de treball importants? Per quin motiu no arriben a alts càrrecs?

 

Sí, diria que la desproporció és molt gran! No conec les dades concretes, però em sembla que hi ha molt poques dones en càrrecs superiors, sobretot a l'àmbit privat. Penso que això es deu a:

 

- Moltes dones veuen afectada la seva carrera professional al quedar embarassades, ja que, acaben assumint la major responsabilitat, afectant així a la feina (sortir abans per anar a buscar el nen/a, faltar per anar al metge...).

 

- Hi ha la idea que, per ser líder s'ha de ser autoritari i inflexible, i està clar que, a molts homes els han entrenat per ser així: des de petits, alguns no els permeten ni plorar ni queixar-se, i aprenen que la imposició és la millor manera de tenir la raó (aquestes conductes ja les comencem a veure més en noies, tristament). Per sort, hi ha un nou lideratge que cada cop agafa més força, i és aquell basat en la intel·ligència emocional: saber comunicar, tenir en compte els treballadors, establir un bon ambient de treball, etc. i d'aquesta manera, els treballadors són més efectius! Crec que és un tipus de lideratge molt femení, i que els homes també estan aprenent a dur-lo a terme (amb això vull dir que un home és perfectament apte per treballar així, només ha de connectar amb la seva part més emocional).

 

 

6- Com penses tu que es podria trencar amb aquesta desigualtat?

 

Ens queden uns anys (bastants penso), però hem de seguir lluitant. Crec que el canvi comença, abans de tot, per les dones. Molts cops som nosaltres mateixes les que ens boicotegem, no permetem a altres ser elles al natural, veure-les triomfar o actuar diferent... amb això vull dir que, les dones també podem ser molt masclistes, fruit d'haver nascut en aquest context, i és feina nostra detectar aquestes idees desiguals i eliminar-les de la nostra manera de pensar.

A més, pel que fa a la feina, cal no oblidar la formació i intentar fer allò que més ens apassioni, demostrant el que som capaces de fer.

Per últim, crec que és important no veure's inferior pel fet de reduir la jornada laboral o veure la carrera professional afectada pel fet de ser mare: hi ha un valor immens (incalculable de fet) en aquesta tasca, i ningú hauria de fer sentir malament a una dona per això!

 

 

7- D'ençà que vas començar a treballar en l'àmbit audiovisual, has vist algun tipus d'evolució en aquest tema? (Negatiu, positiu, nul).

 

Per mi ha estat completament positiu! No sé si per la resta de dones ha estat igual... No estic molt ficada en el món de ràdioi la televisió, de manera que no sé quina és la situació actual. És a dir, sóc conscient que segueix havent-hi més presència masculina (per exemple, a la gala dels premis Ràdio Associació Catalana hi havia molts més homes premiats), però desconec si les professionals femenines han guanyat terreny... Espero que sí!

 

 

8- Quins són els criteris per elegir un col·aborador/a?

 

Depen del programa, suposo. En el que col·laboro, imagino que es valoren trets com: fluidesa davant el micròfon, professionalitat, i sobretot sentit de l'humor!

 

 

9- Penses que la veu d’home crida més l’atenció que no pas la de una dona?

 

No crec que això sigui cert. Depèn del que es vulgui transmetre, serà millor un tipus de veu que una altra, ja que, a part de si és masculina o femenina, també s'haurà de valorar si és greu/aguda, les pauses, el riure...

 

 

10- Que en penses del discurs que va fer Patrica Arquette sobre:

 

a)A la recollida de l’Oscar a la millor actriu de repartiment, va fer saber a tothom la desigualtat que hi ha “Ya es hora de que tengamos igualdad de salarios de una vez por todas e igualdad de derechos para las mujeres en los Estados Unidos de América".

 

Em sembla genial que fes aquest tipus de reinvindicació, també crec que ja és hora, tot i que haurem de tenir paciència o continuar lluitant (recordar-ho públicament com va fer l'actriu, també és una manera).

 

b)En una entrevista concebuda per la pel·lícula Boyhood, la mateixa actriu va respondre a una pregunta dient; "Había quienes venían y me decían 'Oh, Dios mío, envejeces de manera tan bella. Me parece que estás muy guapa en el final', pero también otros me decían '¿Cómo te sientes al no tener apariencia de tía buena?' Esto dice mucho sobre ellos y sobre su percepción".

 

 

No és cap secret que el físic de les dones encara compta molt més que els dels homes... Ningú es vol fer ni sentir vell, però està clar que a les dones se les castiga molt més per fer-se grans, cosa completament injusta i absurda. Encara veig portades de revista anunciant el "cos fantàstic" que té tal famosa després de parir, per exemple. El que no expliquen és que aquesta dona no s'ha dedicat a cap altre cosa que a recuperar el físic i amb ajuda professional (entrenaments, cirurgia...).  Sembla increïble que ens vulguin fer sentir malament per això! Si els homes es quedessin embarassats segur que no serien tan cruels.

 

11- Personalment, t’has trobat mai amb cap situació de discriminació laboral sexista?

 

A la feina no, mai. Com he dit, treballo en un àmbit molt femení i suposo que això ha ajudat, però tinc persones properes que les viuen diàriament. Per exemple, haver de suportar comentaris sexistes pel fet de portar escot o faldilla a la feina, no poder assistir a reunions importants, fer-les sentir malament per haver-se quedat embarassades, ser rebutjades en un lloc de feina pel físic, etc.

 

12- Com a sexòloga tens alguna cosa més a aportar sobre el tema de desigualtats?

 

Per acabar diré que no ens podem confiar: hi ha molta feina per fer! I sobretot, hem de dedicar estones a aquest tema dins el món educatiu (a l'escola conviuen nens i nenes) i a casa (imitem tot el que veiem).

I com he dit abans, el canvi comença per nosaltres mateixes! Si una dona es creu els estereotips que existeixen respecte al sexe, segurament actuarà com aquests dicten... I no són certs ni un! En dic alguns que més afecten:

 

- Les dones també estem interessades en el sexe.

- Tenim desig i el volem viure de forma natural.

- Tenim el mateix dret que els homes de mantenir relacions sexuals amb qui volguem, les vegades que volguem.

- La masturbació és positiva pel nostre cos i per la nostra autoestima.

- Amor no és el mateix que dependència: som lliures per escollir.

- Esforç no és el mateix que sacrifici: la relació de parella no ens hauria de fer patir.