Entrevista a Manel Ferrer, Director i Presentador de "El pis d'estudiants"

 

 

1- Treballes o col·labores en altres projectes on aquesta desigualtat també existeix?

 

Actualmen,t en els equips que treballo, estic acompanyat majoritàriament per homes, però depèn de la temporada i del moment. Hi ha hagut anys que ha estat més equiparat o altres en els que la balança s’ha decantat cap a un cantó o un altre. Suposo que depèn del programa i dels continguts que tracti.

 

2- Per quin motiu penses que hi ha aquesta desigualtat?

 

A vegades, és simplement qüestió d’horaris i organització de les pròpies emissores. Però en gairebé tots els programes hi estan representats els dos sexes. Inclús, en la meva opinió, et diria que un programa dona millor resultats quan major sigui la varietat de veus, i això s’aconsegueix fent partíceps als dos gèneres.

 

3- En l'elecció dels col·laboradors/es, ha estat casualitat que hagin escollit més homes que no pas dones?

 

En el cas d'El pis sí, si que es cert que possiblement siguem més nois que noies, però la diferència és mínima. De fet, totes les seccions, o gairebé totes, està demostrat que les podria fer qualsevol. Nosaltres també intentem jugar amb la coordinació de les veus i que en tot moment estigui més o menys equiparat. Per això som un presentador i una presentadora i es va contrarestant.

 

4- La dona no és només que ocupi menys llocs laborals importants, sinó que els diners que guanyen no estan a la mateixa proporció que els de l'home. Per quin motiu creus que és degut?

 

En la meva opinió crec que això ve imposat des de fa la tira d’anys quan els homes eren els qui manaven i s’ha mantingut fins l’actualitat. Es cert que, encara es fa servir el terme ‘pare de família’, però si som realistes la situació actual és totalment diferent, el problema està més en el concepte i no pas en els fets.

 

5- Creus que avui dia la dona segueix ocupant menys llocs de treball importants? Per quin motiu no arriben a alts càrrecs?

 

Els exemples més clars els podem veure en la política. Sí que hi ha dones amb responsabilitats, però sempre en una segona posició. I és una llàstima perquè hi ha gent molt preparada i per culpa de seguir uns estàndards socials s’està desaprofitant gent amb molt de talent. El motiu bàsic podríem dir que és que, no en tots els casos s’utilitzen les mateixes barres de mesura.

 

6- Com penses tu que es podria trencar amb aquesta desigualtat?

 

No crec que sigui tant una qüestió de lluitar per els drets, sinó que potser aquesta tasca pel canvi ha de començar per conèixer la realitat social i trobar respostes a les preguntes que fan que les dones en alguns casos vagin per darrera dels homes.

 

7- D'ençà que vas començar a treballar en l'àmbit audiovisual, has vist algun tipus d'evolució en aquest tema? (Negatiu, positiu, nul)

 

En el meu cas he tingut caps, companys, tècnics... dels dos gèneres i mai he presenciat cap situació masclista. En aquests sector m’atreviria a dir que és d’un dels pocs que més o menys es respecta la igualtat sexual.

 

8- Quins són els criteris per elegir un col·laborador/a?

 

Principalment ens fixem en que encaixi amb la filosofia del programa, que sigui una persona oberta, divertida i sobretot entusiasta. I després és molt decisiu valorar si encaixa amb la secció que busquem o no. Però mai ens hem parat a pensat, doncs calen més nois, o calen més noies, perquè a l’hora del directe solen haver-hi veus de tot tipus.

 

9- Penses que la veu d’home crida més l’atenció que no pas la de una dona?

 

Criden l’atenció de diferent manera. Depèn de l’home o de la dona que sigui. Però en la meva opinió crec que quan parla una dona l’escoltes diferent, com que et transmet una confiança inicial pel que dirà que potser amb un home no sents.

 

10- Que en penses del discurs que va fer Patrica Arquette sobre:

a)A la recollida de l’Oscar a la millor actriu de repartiment, va fer saber a tothom la desigualtat que hi ha “Ya es hora de que tengamos igualdad de salarios de una vez por todas e igualdad de derechos para las mujeres en los Estados Unidos de América",

 

Em sembla molt just que defensi la igualtat entre l’home i la dona, però també opino que en moltes ocasions aquests tipus de discursos busquen més el populisme i l’aplaudiment fàcil que un reconeixement real. No només en aquest tema, sinó també en altres. És molt més senzill dir una frase que saps que va acompanyat d’aplaudiments assegurats que apostar per quelcom que no saps quina resposta tindrà. Però si va dir-ho amb convicció em sembla una molt bona aportació.

 

b)En una entrevista concebuda per la pel·lícula Boyhood, la mateixa actriu va respondre a una pregunta dient; "Había quienes venían y me decían 'Oh, Dios mío, envejeces de manera tan bella. Me parece que estás muy guapa en el final', pero también otros me decían '¿Cómo te sientes al no tener apariencia de tía buena?' Esto dice mucho sobre ellos y sobre su percepción".

 

En ocasions aquest tracte vulgar cap a la dona ve també incitat a la imatge que se’ls hi vol donar a les estrelles que sempre van perfectes, busquen el mínim detall per tocar la perfecció i aquesta obsessió per l'ideal acaba desembocant en comentaris sexistes com aquest.

Penso que ens em d’estimar una mica més com a persona i quan això estigui fet serà el moment de voler anar més enllà i començar amb els veritables canvis.