Meritxell Vilanova, col·laboradora d'El pis d'estudiants

 

 

1- Treballes o col·labores en altres projectes on aquesta desigualtat també existeix?

 

Sí, estic col·laborant com a presentadora i a la redacció, no existeix aquest tipus de desigualtat. Al contrari, el número de dones és major que d’homes. De fet, la tendència de les facultats de comunicació és que hi hagi més dones que homes; més de la meitat dels estudiants de Comunal, canal de televisió de la UAB, cituació en qualsevol de les seves vessants són dones, vora el 60-70%.

 

2- Per quin motiu penses que hi ha aquesta desigualtat?

 

Trobo que les professions relacionades amb l’àmbit de la comunicació (periodisme, comunicació audiovisual i publicitat) formen part d’un terreny que històricament ha estat dominat per homes. Tot i que, a les redaccions dels mitjans encara es nota aquesta diferència de gènere, les dones comencem a reclamar més presència dins el món de la comunicació: la prova més clara és aquest gran nombre d’estudiants dones.

 

3- En l'elecció dels col·laboradors/es, ha estat casualitat que hagin escollit més homes que no pas dones?

 

Suposo que ha estat casualitat. El fet de trobar col·laboradors experts en temàtiques concretes limita les possibilitats.

 

4- La dona no és només que ocupi menys llocs laborals importants, sinó que els diners que guanyen no estan a la mateixa proporció que els de l'home. Per quin motiu creus que és degut?

 

Entenc que és una rèmora de les antigues desigualtats de gènere, que encara es donen. S’estan equilibrant els sous, però no és només un problema econòmic, sinó social i cultural.

 

5- Creus que avui dia la dona segueix ocupant menys llocs de treball importants? Per quin motiu no arriben a alts càrrecs?

 

En general sí. Com ja he apuntat abans, el problema en aquestes desigualtats va més enllà de l’economia. Socialment, la gent encara confia més en un home a l’hora d’atorgar una posició de poder. Se suposa que la dona tindrà més problemes a l’hora de conciliar la feina amb la vida privada, tot i que actualment, no hi hauria d’haver cap tipus de diferenciació entre homes i dones pel que fa a l’acompliment de les tasques familiars.

 

 

6- Com penses tu que es podria trencar amb aquesta desigualtat?

 

En primer lloc, cal fer “un canvi de xip”. Una dona és tan o més capaç que un home d’ocupar un alt càrrec. D’altra banda, s’ha de potenciar que això sigui possible, posant a disposició dels treballadors més facilitats per conciliar la vida laboral i privada, com puguin ser les baixes maternal i paternal (l’home també pot estar de baixa després del naixement d’un fill, descarregant així responsabilitats de la mare). Per últim, és evident que encara s’ha de treballar molt pel que fa a equiparació de salaris.

 

7- D'ençà que vas començar a treballar en l'àmbit audiovisual, has vist algun tipus d'evolució en aquest tema? (Negatiu, positiu, nul).

 

Suposo que depèn del programa o mitjà on treballis. La meva trajectòria encara és curta, però he pogut veure més o menys desigualtats depenent del lloc on hagi treballat. Suposo que l’evolució ha estat nul·la.

 

8- Quins són els criteris per elegir un col·laborador/a?

 

Sobre el paper, la tria d’un col·laborador s’hauria de basar en la qualitat de la seva feina, en la seva professionalitat i en l’extensió dels seus coneixements. A la pràctica això es dilueix i es prenen decisions basades en altres factors.

 

9- Penses que la veu d’home crida més l’atenció que no pas la de una dona?

 

Crec que, en general, la veu d’un home inspira més atenció. Les tonalitats de veu dels homes acostumen a ser greus, mentre que quan es tracta d’una dona hi poden haver veus més estridents que distreguin o posin nerviós. Al final, però, no es tracta de com sigui la veu, sinó de com es faci servir: trobo que és molt més important saber expressar-se amb correcció i vocalitzar bé que no pas que la veu sigui d’home o de dona.

 

10- Què en penses del discurs que va fer Patrica Arquette sobre:

 

a) A la recollida de l’Oscar a la millor actriu de repartiment, va fer saber a tothom la desigualtat que hi ha “Ya es hora de que tengamos igualdad de salarios de una vez por todas e igualdad de derechos para las mujeres en los Estados Unidos de América".

 

Crec que ja era hora que una persona tan pública com Patricia Arquette fes sortir el tema a la llum. Tot i que, aquestes desigualtats són de domini públic, ningú fa res al respecte. També és cert que als Estats Units aquestes diferències són molt més acusades que no pas aquí. Ara, sent sincera, tampoc crec que representi una gran diferència ni que les coses millorin d’avui per demà. És la societat qui ha de demanar el canvi.

 

b) En una entrevista concebuda per la pel·lícula Boyhood, la mateixa actriu va respondre a una pregunta dient; "Había quienes venían y me decían 'Oh, Dios mío, envejeces de manera tan bella. Me parece que estás muy guapa en el final', pero también otros me decían '¿Cómo te sientes al no tener apariencia de tía buena?' Esto dice mucho sobre ellos y sobre su percepción".

 

Aquest és un tema controvertit. Un home pot mostrar-se en públic a qualsevol edat i sempre se l’acceptarà. Sembla que una dona, en canvi, només ho és mentre és jove, no té arrugues ni canes i té una figura esplèndida. La vellesa forma part de la vida i això no es pot canviar per moltes operacions que una es faci. Encara hem d’evolucionar molt i deixar tots aquests tòpics sexistes enrere.